Bon dia a tots!! Ahir vaig decidir no sortir, que necessitava un dia de descans, així que aquí em teniu: a les 10 del matí, acabat de sortir de la dutxa i amb el meu preciós cafè -realment no sobreviuria sense ell-. Ho sé, és un Nescafé però, al no haver-hi més opcions, a mi em sap a glòria -Charlie, tu que sempre em corregeixes, això de "em sap a glòria", què n'opines?-. I els plans per avui? Jo volia dedicar aquest cap de setmana a fer turisme... imagineu què a passat no? Per "primer" cop en la meva vida he tingut mala sort... i ha plogut! Però pitjor s'ho hauran pres els xinesos, ja que ahir era el seu dia nacional... i es va passar el dia plovent! Però creieu que quelcom tan fútil com el temps pot desanimar als habitants d'aquestes terres inhòspites? Doncs no! De fet, des de ben aviat pel matí fins a la nit, no van parar de llençar focs artificials. I avui segueixen! Jo que volia descansar...
I per què volia descansar? Recordeu la "men's night"! Va ser senzillament genial! Vam quedar a les 7 al pis d'un amic, per fer unes partides de pòquer. Per cert, no us podeu imaginar el que ens va costar trobar una baralla de cartes aquí! Vam voltar per tota la ciutat durant dos dies, sense èxit, i tot just el mateix divendres a les 5 de la tarda, després d'haver fet un partit de futbol i quan ja havíem dit a tothom que hauríem de canviar el tema de la nit, vam anar al supermercat de la universitat a comprar aigua i allà les vam trobar! De totes formes, el que no vam aconseguir van ser fitxes -posats a fer-ho, fem-ho bé- i ens vam haver de conformar amb pedretes blanques i negres... Però tornàvem a tenir Poker Night! I jo em vaig vestir per a l'ocasió, amb americana i ulleres de sol. Tot per intimidar als contrincants...
Així doncs, allà ens teniu, 5 nois asseguts en una taula, amb la nostra copa de vi i jugant-nos pedretes. Quin bon panorama no? La partida no va començar precisament bé per mi... de fet, quan portàvem poc més de mitja hora jugant jo ja tenia peu i mig al carrer -anava a ser el primer eliminat- però llavors va aparèixer la meva més que famosa "flor al cul" -suposo que allà em vaig deixar tota la sort i d'aquí que després plogués- i vaig guanyar unes quantes mans de forma consecutiva, passant d'estar gairebé fora a liderar la partida. I així durant més de 3 hores, fins que al final només vam quedar tres a la taula: un gal·lès anomenat John; en Todd, l'americà; i jo, el de les ulleres de Sol. I l'ordre de guanys també era aquest: jo ja tornava a estar amb gairebé els dos peus fora de la taula, ja que els altres em doblaven i triplicaven les fitxes, i la small blind i la big blind ja eren molt elevades. I de fet els únics que guanyaven eren el primer i el segon, així que si acabava tercer no hauria servit de res la resistència. Però allà em va tornar a acompanyar la sort: els que havien estat eliminats ja estaven cansats de mirar com jugàvem, així que ens van posar un límit: o apareixia un guanyador en les pròximes cinc mans o ens ho jugàvem tot a un all-in. En aquells moments va aparèixer la meva ment calculadora: l'única opció que tenia era aguantar fins al final, fins la cinquena ronda. I així ho vaig fer, aconseguint acabar en segona posició! I tot orgullós! :D De Suzhou a "Las Vegas" jo.. I res, després vam sortir una estona.
Per aquest motiu vaig decidir fer un cap de setmana "perro": menjar, sofà i una mica d'exercici físic. D'aquí una hora, emperò, he quedat amb els amics per decidir què fem demà. Us poso en situació: aquesta setmana és festiva a Xina així que amb els amics vam decidir marxar de viatge. Fa setmanes que ho parlàvem, però fins tot just dimarts passat no vam escollir el destí: Xiamen. Vam comprar el bitllet de tren sense problemes -més que les 9 hores de viatge, serà "divertit"...- i després, a buscar hotel. No cal que us expliqui què ha passat oi? Tot està ple, no hi ha habitacions lliures enlloc. Conseqüentment, avui hem de decidir què fem. Hi ha dues opcions:
- Arribar allà amb l'esperança de trobar algun hostal barat amb places disponibles.
- Comprar tendes de campanya i sacs de dormir i acampar a la platja -es pot-! Aquesta és l'opció més probable i factible, ja que no només es barata sinó que també molt divertida. A més, ja tindríem el material per marxar, de tant en tant, d'acampada.
De totes maneres, res està decidit encara. Vosaltres què n'opineu? Quina opció us atrau més?
He de marxar! Quan torni ja us explicaré què hem decidit. Espero que tots estigueu passant un gran cap de setmana. Per cert, recordeu d'enviar-me algun mail de tant en tant! Que vosaltres ho sabeu tot de mi però jo no sé res de vosaltres! Ale doncs, una abraçada a tots!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada