Finally back!!

Here I am again!! Sento la llarga absència però entre estudiar, viatjar i també, cal admetre-ho, la rutina, he tingut poc temps i poques coses a explicar. Però com que sé que sense mi no podeu viure -o això penso jo! :)- he tornat per posar-vos al dia! En aquest darrer mes han passat moltíssimes coses: vaig tenir l'examen de meitat de semestre, he assistit a una carrera de crancs -i el “meu”, el cranc pel qual vaig apostar, casi guanya...-, he començat amb les compres de Nadal i... he anat a Beijing!!!! De fet, això ha estat aquest darrer cap de setmana! Així doncs, som-hi...

Ara mateix em trobo a la cafeteria de la universitat, on he vingut a estudiar xinès ja que a casa és gairebé impossible -masses distraccions, des d'amics al propi ordinador!- i, després de 90 minuts estudiant caràcters sense parar -em sé TOTS els que hem estudiat fins ara, uns 400 suposo...- necessitava un descans, una desconnexió, així que què millor que escriure al blog per posar-vos a tots al dia!! Comencem la història des del principi...

Com us he dit, a finals d'octubre vaig tenir els mid-term exams: listening, speaking and grammar. I van anar molt bé, la veritat. De listening i speaking vaig treure la millor nota de la classe, i en el de gramàtica només vaig cometre un error. De totes formes, he de reconèixer que eren fàcils, se'ns hauria d'haver exigit més -i així ho estan fent actualment!-.

Després dels exàmens, vam tenir un parell de dies de festa que vaig aprofitar per “remodelar” el pis. Ja que em quedo un any, doncs volia que fos més acollidor: vaig comprar mantes per al sofà, més coixins, etc. I ara està molt millor! Qui vulgui, pot venir a visitar-me i comprovar-ho!

I com us deia, vaig assistir a un dels esdeveniments de l'any: UNA CARRERA DE CRANCS! Era en un bar, i amb cada consumició et regalaven una aposta de 50 RMB per al cranc que volguessis. I quin vaig triar jo? Doncs el que em va caure millor... es deia “Rami's a bitch”! Amb aquest nom, qui no l'hauria triat?

El format del campionat era senzill. Hi havia nou participants, que al principi es dividien en tres carreres eliminatòries amb tres crancs cadascuna, el guanyador de la qual passava a la ronda final. I què significa “carrera de crancs”? Doncs deixaven anar els crancs al centre d'una pista i aquests havien de creuar una línia, situada tant a la dreta com a l'esquerra. I quin ambient es respirava? Recordeu el primer Barça-Madrid d'en Figo? Doncs pitjor! Tot de hooligans envoltant el recinte/pista per on havien de córrer els crancs, animant-los -més aviat, insultant-los- perquè anessin més ràpid... Perquè està clar, els crancs entenen l'anglès!!! :D

El meu cranc participava a la segona eliminatòria i, com no podia ser d'altre manera, va guanyar! Si és que amb mi animant-lo, que esperàveu?? :P

Així doncs, després d'una primera ronda d'eliminatòries molt disputada allà teníem al número 5, en Rami's a bitch, a la gran final! I imagineu-vos que content em vaig posar quan, després de deixar als crancs al centre de la pista, el meu va ser l'únic que es va moure, i a quina velocitat -ni un Fórmula 1- cap a la línia de meta. Però quin cabró!! Qui pot confiar en els crancs? Voleu saber què va passar?

Després d'una sortida perfecta, avançant a tots els rivals, va arribar a la meta -allà estava jo, saltant d'alegria-, la va creuar amb la primera pota... i així es va quedar!!! Mai sabré si li queia malament i em va voler jugar una mala passada, si els meus crits d'energumen el van espantar... Igual que mai sabré que se'n va fer dels 9 crancs participants -sopar d'algú?-.

De totes maneres, va ser una nit genial, molt divertida!

I després d'això, quina altra aventura ve? Beijing!!

Però si en voleu saber més, haureu de seguir el blog durant la propera setmana, ja que avui no tinc més temps -a part, vull crear tensió, intriga, que tots us pregunteu què se n'ha fet de mi!-. Per tant, demà o dijous sabreu més de mi! Una abraçada a tots!!!!!

El xinès!

PS: Sabeu a quants graus estem? A 25ºC, i és gairebé Desembre!! 我 愛 苏州

 

 Sí, aquest sóc jo cridant : "I'm the king of the world!!" a la gran muralla Xina!

PPS: m'he oblidat de presentar-vos a la meva veïna, aquí la teniu!

Exhausted and destroyed... but happy as a puppy!

Bon dia a tots!! Encara que per a mi ja és la tarda, en concret les 15:51...

Us preguntareu a què ve aquest títol de l'entrada no? Doncs senzill, els adjectius descriuen l'estat físic en què em trobo: destrossat! I per què? Ara us ho explicaré... En quant a "happy", que aixequi la mà qui mai m'hagi vist trist. No veig cap mà eh -i això que tinc una bona vista...-! Bé, doncs la veritat és que sempre estic content, també en dies com avui quan fins i tot els dits gairebé em fan mal quan escric a l'ordinador...

Però us dec una explicació, perquè ja imagino a molts de vosaltres malpensant: "Quina festa que es deuria muntar aquest ahir!", "Quants dies deu fer que no dorm?", "Aquest happyflower, quina vida...", "Pobrissó, deu estar esgotat de tan estudiar", etc. Segur que si fes una enquesta, molts de vosaltres votaríeu per la última frase oi? Va, no sigueu tan malpensats... A més, la frase que millor explica la causa del meu cansament és precisament aquesta! Anem amb la història doncs...

Tot va començar un matí fred i boirós, amb un plugim d'aquests que penses: "Què he fet per merèixer això? Que plogui bé o surti el Sol, però això...". Eren les 8:29 del matí, i allà em teniu a mi, corrent a través de la universitat per no arribar tard a classe... Malauradament, els miracles no existeixen i, tot i arribar exhaust, la classe ja havia començat, la professora ja havia dit "你们好" i els alumnes ja havien contestat "你好 闻老师!"... Perdoneu per l'ambientació tipus història èpica, m'ha fet gràcia. La veritat és que vaig arribar just quan la classe començava. Al migdia, després de les classes de xinès, vam anar a dinar amb els amics i, tot seguit, a estudiar a la cafeteria durant un parell d'hores.

Quan ja no podíem més, vam decidir anar al gimnàs. Érem un grup prou gran -normalment hi anem 2 i ahir érem 5!- així que un cop canviats, suant i cridant com animals cada cop que aixecàvem una pesa -mentre, com bons intents de "homes forts", ens miràvem al mirall... :D- ens hi vam estar més d'una hora, fins que vam acabar morts. I ahir especialment, perquè al ser uns quants nois, com bons "machitos" que som, doncs no hi havia qui es rendís, qui digués: "Aquest pes no el puc pas aixecar" o "Ja no puc més, no em queden energies". Conseqüentment, després de la sessió de gimnàs no hi havia qui caminés, així de destrossats estàvem...

Però per recuperar-te, què millor que l'estudi del xinès i de l'alemany? Com si no n'hi hagués prou amb una, he decidit estudiar una hora diària d'alemany perquè si no, el perdré... I com ho faig? Doncs escric un diari en alemany, on explico el que faig cada dia, algunes tonteries que em passen pel cap, etc. Per cert, si algun hacker està llegint això i sent curiositat per llegir-lo, el document està protegit amb contrasenya! :D

Bé, deixem-nos de tonteries. Després de tot això, encara ens quedava una cosa per fer: Jiujitsu, un art marcial japonès! Amb un parell d'amics, vam anar a fer una classe de prova, a veure si ens agradava i ens hi apuntàvem. Em va encantar, ens vam passar dues hores practicant lluita al terra: claus i com desfer-se'n. Va ser molt útil i interessant, però va acabar amb les poques energies que encara em quedaven.

I res, aquest va ser el meu dia ahir. La classe de jiujitsu va acabar a les una mica més tard de les 10 de la nit, així que després cap a casa: dutxa, sopar i a dormir!

I com m'ha costat aixecar-me avui... Però aquí estic, acabant l'entrada i preparat per tornar a l'estudi! Per cert, què us ha semblat la història que he creat a partir d'un dia qualsevol? Espero no haver-vos avorrit gaire.

Me'n vaig, que tinc deures a fer! Per cert, ja he superat la meitat de la meva primera estada aquí!! En 2 mesos i 2 dies estaré a casa, que ja tinc ganes de veure-us a tots -excepte a una tal Charlie Pee...-. Ah, i m'acabo de comprar un bitllet d'avió per anar a Viena del 19 al 22 de gener, a veure amics i congelar-me... Si algú es vol apuntar, només cal que m'ho digui! Jo, encantat!!

Ale doncs, us deixo. Espero que passeu un molt bon dia!! Una abraçada!!

El xino!

PS: Ah, que me n'oblidava, i lo de "happy as a puppy" doncs mira, he fet un rodolí, m'ha fet gràcia i allà el teniu!

3rd of November... My 67th day here!

Hola a tots, ja torno a ser aquí! No és que hagués marxat a algun lloc, sinó que com tots haureu comprovat la freqüència amb que escric al blog a decaigut molt. La raó?

1. Malauradament, no tinc tantes històries per explicar ja. Suposo que és l'efecte de l'adaptació, la rutina...
2. M'he posat les piles amb el xinès! De fet, aquesta setmana he tingut exàmens de meitat de semestre.

De totes formes, ja fa més de 2 mesos que estic perdut per aquestes terres llunyanes i m'agradaria fer-ne una valoració, analitzar com han canviat les coses. A més, estic gairebé a la meitat de la primera part de l'aventura, perquè l'11 de gener torno cap a casa, a passar-hi més d'un mes -el segon semestre no comença fins a finals de febrer-.

Així doncs, comencem. Crec que aquests dos mesos es poden diferenciar, principalment, en tres etapes:

1. L'arribada: tot i dir-se així, fa referència a les primeres dues o tres setmanes que vaig passar aquí. Quina era la característica principal d'aquesta període? Probablement fos el descontrol. El xoc cultural, el canvi, va ser tan gran que durant un temps vaig perdre el nord. El fet de no entendre gairebé res -tan per l'idioma com per la cultura- va provocar que ho volgués provar gairebé tot. I si a això hi sumem que en aquell moment, on tot era nou, em van assaltar els dubtes sobre el meu objectiu aquí, doncs ja us podeu imaginar el resultat no? Encara que això no vol dir que me'n penedeixi, vaig passar-m'ho molt bé, conèixer moltíssima gent... L'únic però? Vaig "perdre" de vista l'objectiu pel qual estava aquí: aprendre xinès i la cultura Xina.
2. "Equilibri": després del descontrol de les primeres setmanes, vaig decidir buscar un equilibri, recobrar els pilars bàsics que sempre han marcat la meva vida: estudi, amics i esport, donant molta importància a aquest últim, ja que per a mi és una forma de desconnectar. I quins esports faig? Lamentablement vaig deixar la meva raqueta de tenis a casa -qui em coneix sap que, per a mi, el tenis és una necessitat- així que vaig haver de buscar substituts: futbol, futbol americà i gimnàs. Pot ser que molts de vosaltres no considereu aquest últim com un esport, sinó com un culte al cos. Almenys per a mi, el gimnàs és una teràpia, l'únic moment del dia en què el meu cervell "no funciona" -tot i que alguns creieu que mai ho fa... eh, Charlie?-, no penso en res més que: "Seré capaç d'aixecar aquest pes, o fallaré i la cicatriu del nas -suposo que tots en sabeu la història- tindrà, per fi, una companya i deixarà de sentir-se sola?". Gràcies a aquesta barreja, em vaig centrar, vaig començar a estudiar xinès més seriosament i tot funcionava a la perfecció.
3. L'objectiu real: va començar fa 3 o 4 setmanes, i és l'etapa en què em trobo. Tot i que un cop trobat l'equilibri, la meva vida era molt satisfactòria, em vaig adonar que podia donar, rendir molt més, sobretot amb el xinès. En aquells moments, seguia les classes sense cap tipus de problema, feia els deures, estudiava els caràcters, etc. No estava pas malament, però això no m'ocupava més d'una, o màxim dues, hores diàries. Per a l'objectiu en aquells moments -estudiar xinès un any, és a dir, fer dos cursos- n'hi havia més que suficient! Però em vaig adonar que el meu objectiu era erroni: no es tractava de fer i aprovar dos cursos de xinès, sinó d'aprofitar aquesta oportunitat per a parlar xinès el millor possible. Decidit això, com que podia rendir molt més, vaig començar a optimitzar el meu temps per a disposar de més hores lliures per dedicar a aquesta llengua, una de les més -si no la més- difícils del món. I a què vaig dedicar aquestes hores? Classes de cal·ligrafia, treball extra per al professor -que per sort m'ajuda perquè veu que vull aprendre-, sessions d'intercanvi d'idioma, utilitzar el xinès en la meva vida quotidiana -quan és possible-... I el resultat? Doncs ara per ara no em puc pas queixar! Ens al contrari, aquesta setmana he tingut els exàmens de meitat de semestre i m'han anat molt bé. A més, em començaré a preparar per fer l'examen HSK-4 al juny, per al qual he de dominar uns 1.300 caràcters.

Bé, aquest és el resum dels meus primers dos mesos aquí. Ara estic "de vacances" -tenim dos dies lliures- a l'espera dels resultats dels exàmens. Alhora, també vull arreglar una mica el pis, que hi viuré durant gairebé 1 any...

Ladies and gentlemen, us deixo que aniré al gimnàs a cansar-me una estona. Ja que us he explicat -i porto fent-ho durant un temps- la meva vida, m'agradaria que si llegiu aquesta entrada m'expliquéssiu, encara que fos amb un parell de línies, que n'és de vosaltres.

Així doncs, a l'espera de les vostres respostes, m'acomiado! Molts petons i abraçades per tots! Ciao!!