Bon dia a tots!! Encara que per a mi ja és la tarda, en concret les 15:51...
Us preguntareu a què ve aquest títol de l'entrada no? Doncs senzill, els adjectius descriuen l'estat físic en què em trobo: destrossat! I per què? Ara us ho explicaré... En quant a "happy", que aixequi la mà qui mai m'hagi vist trist. No veig cap mà eh -i això que tinc una bona vista...-! Bé, doncs la veritat és que sempre estic content, també en dies com avui quan fins i tot els dits gairebé em fan mal quan escric a l'ordinador...
Però us dec una explicació, perquè ja imagino a molts de vosaltres malpensant: "Quina festa que es deuria muntar aquest ahir!", "Quants dies deu fer que no dorm?", "Aquest happyflower, quina vida...", "Pobrissó, deu estar esgotat de tan estudiar", etc. Segur que si fes una enquesta, molts de vosaltres votaríeu per la última frase oi? Va, no sigueu tan malpensats... A més, la frase que millor explica la causa del meu cansament és precisament aquesta! Anem amb la història doncs...
Tot va començar un matí fred i boirós, amb un plugim d'aquests que penses: "Què he fet per merèixer això? Que plogui bé o surti el Sol, però això...". Eren les 8:29 del matí, i allà em teniu a mi, corrent a través de la universitat per no arribar tard a classe... Malauradament, els miracles no existeixen i, tot i arribar exhaust, la classe ja havia començat, la professora ja havia dit "你们好" i els alumnes ja havien contestat "你好 闻老师!"... Perdoneu per l'ambientació tipus història èpica, m'ha fet gràcia. La veritat és que vaig arribar just quan la classe començava. Al migdia, després de les classes de xinès, vam anar a dinar amb els amics i, tot seguit, a estudiar a la cafeteria durant un parell d'hores.
Quan ja no podíem més, vam decidir anar al gimnàs. Érem un grup prou gran -normalment hi anem 2 i ahir érem 5!- així que un cop canviats, suant i cridant com animals cada cop que aixecàvem una pesa -mentre, com bons intents de "homes forts", ens miràvem al mirall... :D- ens hi vam estar més d'una hora, fins que vam acabar morts. I ahir especialment, perquè al ser uns quants nois, com bons "machitos" que som, doncs no hi havia qui es rendís, qui digués: "Aquest pes no el puc pas aixecar" o "Ja no puc més, no em queden energies". Conseqüentment, després de la sessió de gimnàs no hi havia qui caminés, així de destrossats estàvem...
Però per recuperar-te, què millor que l'estudi del xinès i de l'alemany? Com si no n'hi hagués prou amb una, he decidit estudiar una hora diària d'alemany perquè si no, el perdré... I com ho faig? Doncs escric un diari en alemany, on explico el que faig cada dia, algunes tonteries que em passen pel cap, etc. Per cert, si algun hacker està llegint això i sent curiositat per llegir-lo, el document està protegit amb contrasenya! :D
Bé, deixem-nos de tonteries. Després de tot això, encara ens quedava una cosa per fer: Jiujitsu, un art marcial japonès! Amb un parell d'amics, vam anar a fer una classe de prova, a veure si ens agradava i ens hi apuntàvem. Em va encantar, ens vam passar dues hores practicant lluita al terra: claus i com desfer-se'n. Va ser molt útil i interessant, però va acabar amb les poques energies que encara em quedaven.
I res, aquest va ser el meu dia ahir. La classe de jiujitsu va acabar a les una mica més tard de les 10 de la nit, així que després cap a casa: dutxa, sopar i a dormir!
I com m'ha costat aixecar-me avui... Però aquí estic, acabant l'entrada i preparat per tornar a l'estudi! Per cert, què us ha semblat la història que he creat a partir d'un dia qualsevol? Espero no haver-vos avorrit gaire.
Me'n vaig, que tinc deures a fer! Per cert, ja he superat la meitat de la meva primera estada aquí!! En 2 mesos i 2 dies estaré a casa, que ja tinc ganes de veure-us a tots -excepte a una tal Charlie Pee...-. Ah, i m'acabo de comprar un bitllet d'avió per anar a Viena del 19 al 22 de gener, a veure amics i congelar-me... Si algú es vol apuntar, només cal que m'ho digui! Jo, encantat!!
Ale doncs, us deixo. Espero que passeu un molt bon dia!! Una abraçada!!
El xino!
PS: Ah, que me n'oblidava, i lo de "happy as a puppy" doncs mira, he fet un rodolí, m'ha fet gràcia i allà el teniu!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada