Hola a tots, ja torno a ser aquí! No és que hagués marxat a algun lloc, sinó que com tots haureu comprovat la freqüència amb que escric al blog a decaigut molt. La raó?
- Malauradament, no tinc tantes històries per explicar ja. Suposo que és l'efecte de l'adaptació, la rutina...
- M'he posat les piles amb el xinès! De fet, aquesta setmana he tingut exàmens de meitat de semestre.
De totes formes, ja fa més de 2 mesos que estic perdut per aquestes terres llunyanes i m'agradaria fer-ne una valoració, analitzar com han canviat les coses. A més, estic gairebé a la meitat de la primera part de l'aventura, perquè l'11 de gener torno cap a casa, a passar-hi més d'un mes -el segon semestre no comença fins a finals de febrer-.
Així doncs, comencem. Crec que aquests dos mesos es poden diferenciar, principalment, en tres etapes:
- L'arribada: tot i dir-se així, fa referència a les primeres dues o tres setmanes que vaig passar aquí. Quina era la característica principal d'aquesta període? Probablement fos el descontrol. El xoc cultural, el canvi, va ser tan gran que durant un temps vaig perdre el nord. El fet de no entendre gairebé res -tan per l'idioma com per la cultura- va provocar que ho volgués provar gairebé tot. I si a això hi sumem que en aquell moment, on tot era nou, em van assaltar els dubtes sobre el meu objectiu aquí, doncs ja us podeu imaginar el resultat no? Encara que això no vol dir que me'n penedeixi, vaig passar-m'ho molt bé, conèixer moltíssima gent... L'únic però? Vaig "perdre" de vista l'objectiu pel qual estava aquí: aprendre xinès i la cultura Xina.
- "Equilibri": després del descontrol de les primeres setmanes, vaig decidir buscar un equilibri, recobrar els pilars bàsics que sempre han marcat la meva vida: estudi, amics i esport, donant molta importància a aquest últim, ja que per a mi és una forma de desconnectar. I quins esports faig? Lamentablement vaig deixar la meva raqueta de tenis a casa -qui em coneix sap que, per a mi, el tenis és una necessitat- així que vaig haver de buscar substituts: futbol, futbol americà i gimnàs. Pot ser que molts de vosaltres no considereu aquest últim com un esport, sinó com un culte al cos. Almenys per a mi, el gimnàs és una teràpia, l'únic moment del dia en què el meu cervell "no funciona" -tot i que alguns creieu que mai ho fa... eh, Charlie?-, no penso en res més que: "Seré capaç d'aixecar aquest pes, o fallaré i la cicatriu del nas -suposo que tots en sabeu la història- tindrà, per fi, una companya i deixarà de sentir-se sola?". Gràcies a aquesta barreja, em vaig centrar, vaig començar a estudiar xinès més seriosament i tot funcionava a la perfecció.
- L'objectiu real: va començar fa 3 o 4 setmanes, i és l'etapa en què em trobo. Tot i que un cop trobat l'equilibri, la meva vida era molt satisfactòria, em vaig adonar que podia donar, rendir molt més, sobretot amb el xinès. En aquells moments, seguia les classes sense cap tipus de problema, feia els deures, estudiava els caràcters, etc. No estava pas malament, però això no m'ocupava més d'una, o màxim dues, hores diàries. Per a l'objectiu en aquells moments -estudiar xinès un any, és a dir, fer dos cursos- n'hi havia més que suficient! Però em vaig adonar que el meu objectiu era erroni: no es tractava de fer i aprovar dos cursos de xinès, sinó d'aprofitar aquesta oportunitat per a parlar xinès el millor possible. Decidit això, com que podia rendir molt més, vaig començar a optimitzar el meu temps per a disposar de més hores lliures per dedicar a aquesta llengua, una de les més -si no la més- difícils del món. I a què vaig dedicar aquestes hores? Classes de cal·ligrafia, treball extra per al professor -que per sort m'ajuda perquè veu que vull aprendre-, sessions d'intercanvi d'idioma, utilitzar el xinès en la meva vida quotidiana -quan és possible-... I el resultat? Doncs ara per ara no em puc pas queixar! Ens al contrari, aquesta setmana he tingut els exàmens de meitat de semestre i m'han anat molt bé. A més, em començaré a preparar per fer l'examen HSK-4 al juny, per al qual he de dominar uns 1.300 caràcters.
Bé, aquest és el resum dels meus primers dos mesos aquí. Ara estic "de vacances" -tenim dos dies lliures- a l'espera dels resultats dels exàmens. Alhora, també vull arreglar una mica el pis, que hi viuré durant gairebé 1 any...
Ladies and gentlemen, us deixo que aniré al gimnàs a cansar-me una estona. Ja que us he explicat -i porto fent-ho durant un temps- la meva vida, m'agradaria que si llegiu aquesta entrada m'expliquéssiu, encara que fos amb un parell de línies, que n'és de vosaltres.
Així doncs, a l'espera de les vostres respostes, m'acomiado! Molts petons i abraçades per tots! Ciao!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada