Bon dia a tots! Preparats per seguir amb la història? Som-hi doncs!
Però primer us vull comentar una cosa. La meva flor al cul ha tornat a aparèixer: un amic informàtic m'ha arreglat l'ordinador i ha aconseguit recuperar tot el què hi tenia! Si és que la sort d'en Pol Merino no s'acaba mai!
Anem amb la història del viatge. Ahir em vaig quedar amb la parada sorpresa a Quanzhou, ciutat on els taxistes se't tiren a sobre perquè vagis amb ell i d'hotels de mala mort, com el meu. Aquí teniu una foto de l'entrada de l'hotel, ni un 5 estrelles eh!
Així doncs, el dimarts ens vam llevar tard -necessitàvem recuperar-nos del tren- i ens vam dedicar a fer turisme per Quanzhou. Què té d'especial aquesta ciutat? Tot i ser una ciutat més gran que Barcelona o Madrid -té 6 milions d'habitants-, no és ni capital de província i, sent sincer, no té res d'especial. Un temple budista i una antiga mesquita -de fa 1000 anys, però gens espectacular-. El que sí hi havia eren uns jardins ben macos, així que després de fer una visita ràpida als monuments de la ciutat, vam agafar uns taxi-bici i ens van portar, per 2€/persona, fins a un dels jardins més macos.
Per cert, que tot i ser ben maco i verd, el més divertit del parc és que hi havia un llac on et llogaven inflables... amb motor! Imagineu-vos un donut inflable, amb una cadira a sobre i amb un motor foraborda. A que sona bé? Doncs si a això i sumeu que podíem fer guerra -és a dir, uns “autos de xoque”-, com us quedeu? Va ser senzillament genial! Però cal dir que lo de la guerra ens ho vam treure nosaltres de la màniga -eren de plàstic així que no es podien trencar- i, mentre tots els xinesos que hi havia al parc van venir a la vora de l'estany a mirar-nos, els propietaris dels donuts no paraven de cridar-nos que ens tranquilitzéssim.
I un cop descarregada l'adrenalina, vam agafar un taxi i cap a l'estació, que tocava anar cap a Xiamen. Vam aconseguir bitllets de tren per al cap d'una hora, i poc després de les 6 de la tarda ja ens trobàvem a Xiamen, una ciutat-illa del sud de Xina... però sense hotel! Durant el viatge vam seguir trucant a hotels, però impossible! És el que té anar a un dels destins turístics dels xinesos durant la setmana en què tots fan vacances... Però res, nosaltres creiem en les nostres possibilitats i un cop allà, vam començar a caminar per qui sap on, allunyant-nos de l'estació per trobar hotels més barats. I allò que cap a les 8 del vespre, després de provar un últim hotel -ple, com tots- i quan ja ens estàvem plantejant molt seriosament les opcions d'acampar a la platja o dormir en un karaoke, el recepcionista de l'hotel ens va venir i ens va dir: “Escolteu, només em queda una habitació doble lliure, però si voleu la podeu llogar i us encabiu els 7 allà...”. Haurieu d'haver vist les nostres mirades d'alegria... Les noies volien tirar-se-li a sobre i besar-lo. Per suposat, vam acceptar i vam pujar a l'habitació a deixar les coses i planificar com dormiríem -ni fàcil ni còmode-. Al final, vam decidir que 4 dormissin als llits i 3 al terra -entre ells, jo-. Tot seguit, a sopar un bon bistec i després vam intentar sortir de festa. I dic intentar perquè un cop vam veure els preus dels locals que quedaven a prop de l'hotel -com a Europa-, vam tornar ràpid cap a la nostra habitació, tan acollidora ella.
Però no podiem anar a dormir tan aviat, així que de camí vam comprar unes cervesetes i ens vam passar hores i hores jugant a cartes...
Senyores i senyors, nens i nenes que llegiu aquest blog, m'he d'acomiadar per avui! És tard i ja no em queden energies. Una abraçada a tots i fins demà!!
PS: Per cert, aquí teniu una foto de la famosa "Poker night".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada