Per fi torno a ser aquí!!

Hola a tots!! Aquí em torneu a tenir, recarregat d'energies després d'unes bones vacances i amb un BIGOTI renovat!!! Però això no és el que us penseu, no m'he passat gairebé dues setmanes de vacances -encara que poc ha faltat!-. Llàstima... No, hi ha dos motius, ben diferents i oposats, que m'han mantingut allunyat de vosaltres durant aquest llarg període de temps:

• Una setmana viatjant per Xina: Quanzhou, Xiamen, Gulanyu i Wuyishan. No està malament eh?
• El meu ordinador va morir: Sí, per primer cop he tingut mala sort -no tot pot ser bona sort. Durant tot el viatge ens ha fet molt bon temps, tot i que les previsions eren de pluja cada dia...-. Vam arribar del viatge el diumenge a les 7 del matí -després d'una tornada irrepetible- així que, després de dormir unes horetes, em vaig posar davant de l'ordinador per llegir el correu i actualitzar el blog. Endevineu què va passar? Un virus em va infectar l'ordinador, eliminant el disc C i amb ell tot el que hi tenia, és a dir, tot! Vaig perdre tots els treballs, les fotos... que tenia a l'ordinador i no havia fet cap back-up! Com podeu imaginar, va ser pitjor que un cop a les parts baixes, però què hi farem, un amic me l'ha arreglat a mitges -d'aquí un parell de setmanes li arribarà el software que falta- i almenys ara ja torno a ser aquí!!
  Abans de seguir amb la història, un consell sobre ordinadors: mai col·loqueu el mòbil en una estanteria sobre l'escriptori! Per què? "Obvi!". Perquè si algú us truca, començarà a vibrar, a moure's fins que caurà ben bé enmig de la pantalla del portàtil, partint-la i obligant-vos a gastar-vos uns 130€ en reparar-la. Fàcil no? A mi, com a qualsevol altre persona d'aquest món, m'ha passat...

Va, no sigueu tímids! Podeu reconèixer que heu trobat a faltar les meves aventures per aquí, que llegiu cada dia abans d'anar a dormir -Charlie, accepta la realitat-... Però avui no podré penjar cap foto ja que abans de descarregar les de la càmera vull aclarir una cosa sobre l'ordinador.

Ara ja sí, he acabat de preparar-me el cafè i ja puc començar amb la història... On ho vaig deixar? Ah sí, amb la incògnita d'on dormiríem, on aniríem, etc. Sí, el viatge no estava pas organitzat! De fet, l'únic que teníem era un bitllet de tren fins a Shanghai i, des d'allà, un altre fins a Xiamen -9 hores!!-. Però ni hotels per cap nit, ni bitllet de tornada ni res de res, que així és més divertit! El tren cap a Shanghai sortia dilluns a les 8:30...

Així doncs, el dilluns vam quedar a les 7 a la universitat per ser a les 7:30 a l'estació, perquè si heu seguit el blog -i si no, a fer-ho! :)- l'anterior tren cap a Shanghai no el vam perdre pels pèls. Aquest cop vam arribar amb temps, gairebé amb una hora d'antelació i ens vam estirar en unes cadires a xerrar. Allà ens teniu, a un grup de 7 guiris - 3 americans, 1 alemanya, 1 suís, 1 italiana i el rei de la festa, jo!- carregats a més no poder, enmig d'un mar de xinesos. Però nosaltres, a la nostra! Vam estar xerrant una estona, vam anar a esmorzar i, de sobte, em vaig il·luminar i vaig dir la frase del segle -prepareu-vos-: "Escolteu, quina hora és?". La resposta, òbvia: "Falta un minut perquè marxi el tren". I nosaltres, després d'haver arribat amb una hora d'antelació, encara estàvem a la sala d'espera! Total que vam començar a cridar-nos els uns als altres allà al mig -alguns havien anat a esmorzar- i vam anar a posar el tiquet a la màquina però ja era massa tard... Havíem perdut el tren!!!! I a Shanghai només teníem una hora per fer el transbord... De totes formes -la sort de ser guiris- vam anar a parlar amb els d'informació a l'estació, que ens van aconseguir bitllets pel següent tren, que venia al cap de 30 minuts... Així doncs, tot i haver perdut un tren després d'esperar gairebé una hora, vam arribar a Shanghai a temps i vam embarcar al següent tren, el tren interminable i mortal -o això pensava jo en aquells moments-: 9 hores assegut! Però anàvem cap a Xiamen!! :-)

Després de 30 minuts, ja havíem convençut a uns quants xinesos perquè ens canviessin el lloc i així podíem estar tots junts i res, ens vam dedicar a buscar en què entretindre'ns. Des de jocs de cartes a fer fotos i riure'ns de qui s'adormia, vam passar una bona estona. I tard, com sempre, vam pensar que encara no teníem hotel per aquella nit! Però teníem la nostra guia Lonely Planet -m'haurien de pagar per fer-los publicitat!-! Que va resultar inútil: tots els hotels estaven reservats -o no tenien lloc per a tots-.

PS: he rebut missatges que no es poden publicar comentaris. Ara hi donaré un cop d'ull així que proveu de comentar avui, a veure si aconsegueixo solucionar-ho! Ja ens veiem acampant a la platja -sense tendes d'acampada- o llogant una sala d'un karaoke fins les 6 del matí i dormit allà -sí, se'ns van ocórrer totes les alternatives que existeixen- fins que al final vam veure la llum: per què no ens baixàvem en alguna ciutat abans d'arribar a Xiamen? Després de trucar a alguns hotels, en vam trobar una a Quanzhou, que està a 45 minuts de Xiamen, i allà vam parar. El nostre estat després de més de 8 hores de tren? Lamentable: amb mal de coll, morts de gana, al·lèrgics als cacauets -va ser l'únic que vam menjar al tren-... i on vam anar en primer lloc? Doncs després de lliurar-nos d'un mar de taxistes que ens perseguien oferint portar-nos a l'hotel per diferents preus -tots exagerats. Potser es notava que no érem natius...- vam acabar sopant al McDonald's de l'estació! Mai havia tastat una hamburguesa tan bona i reconfortant -segon anunci. Realment els demanaré que em paguin...-. I res, després vam ocupar un autobús -en sentit literal, ocupar! Entre nosaltres i maletes no vam deixar cap espai lliure al darrere- que, durant més d'una hora, ens va va passejar per la ciutat mentre nosaltres cantàvem, simulàvem relacions homosexuals per escandalitzar als xinesos -que bona gent som!-... en resum, entreteníem a tothom! Al final, vam arribar al "hostel". Algú de vosaltres a vist "Hostel"? Jo no, les pel·lícules de por no són lo meu -aquí teniu una revelació ben íntima!- però en opinió dels meus amics, aquell lloc s'assemblava bastant al de la pel·lícula. Tan bon punt pugui, penjo fotos!

De totes formes, un llit és un llit! Vam descarregar les maletes i vam anar a passejar per la ciutat i després a prendre quelcom mentre jugàvem a un joc xinès de daus. Ben divertit! Però l'endemà ens esperava un dia dur -visita per la ciutat, tren a Xiamen i cerca d'hotel- i no vam tornar tard.

Segueixo demà, que tinc deures de xinès i encara no els he fet! I això d'escriure amb caràcters requereix el seu temps! Per cert, una notícia per a tots: al final em quedo tot l'any estudiant xinès! Per què? Crec que amb un any puc arribar a un nivell bàsic que em permeti entendre'm amb els xinesos, i ara és temps d'estudiar i formar-me. De totes formes, l'11 de gener torno a casa -i us vull veure a tots! Així que a reservar-vos dies per mi- i m'hi estaré un mes, que el segon semestre no comença fins a finals de febrer.

Així doncs, m'acomiado fins demà, que seguiré amb les meves aventures -ja s'han acabat les desventures del viatge- pel sud de Xina. Una abraçada a tots!!