Avui us volia explicar què tal l'apartament, però després del dia que he viscut no puc més que començar explicant-vos el meu dia -ara són les 19h aquí, així que poca cosa més em pot passar ja-.
Un petit resum del què he fet:
- Demanar a cegues, sense saber què menjaria.
- Ensenyar el capitalista -joc de cartes- als meus amics.
- Conèixer el noi amb un nom un mica peculiar.
- Jugar a futbol... americà!
El dia ha començat a les 6h del matí! Millor no em pregunteu per què, com m'he despertat tan d'hora... Però els que em coneixeu ja sabreu què ha passat... més d'una hora per sortir del llit! Res, tot seguit cap a classe, a estudiar xinès... i ja sóc capaç d'escriure una mini-introducció sobre mi amb caràcters xinesos! N'estic orgullós, tenint en compte que amb els caràcters no vam començar fins fa 2 dies. Doncs res, he anat a classe, i aguantat com he pogut -estava mort...- i a les 12, cap a dinar.
Per dinar, hem seguit el consell d'un amic i ens n'hem anat a un carrer, al costat del campus antic de la universitat, a dinar. El carrer estava ple de paradetes de menjar, cada una oferint coses diferents: des de dumplings a pizza d'espècies, passant, entre d'altres, per creps amb ous i bacon. Potser no ho heu provat mai, però tots aquests menjars estan boníssims! I són molt barats. Però avui ens sentíem aventureres, volíem quelcom nou, així que ens hem deixat convèncer per una senyora xinesa que de cop ens ha sortit al pas i ens ha dit que anéssim al seu restaurant. Era tot simpatia i alegria ella, així que li hem fet cas. Hem arribat al restaurant, mirem el menú i... ni idea de què hi posava! Jo encara sóc incapaç de llegir un menú, però d'altres amics parlen un xinès correcte! Però avui, ni ells. I com ho hem solucionat? Doncs a la paret la dona tenia penjada la foto d'una espècie de kebab, amb una pinta tan bona... I fàcilment ens ha convençut! Els nois, tot famolencs, hem triat diversos plats del menú, esperant el nostres deliciosos kebabs... Llàstima de no entendre el menú! De cop, ens apareix la dona amb uns bols de sopa de fetge d'ànec, amb uns fideus de plàstic i cacauets... Total, que m'he menjat els cacauets i per primer cop a Xina, he deixat el plat sencer. Per sort, ja que dos amics meus se l'han volgut acabar i hauríeu d'haver vist les seves cares després. Així que jo he acabat al carrer, menjant-me uns dumplings de pollastre i una pizza, per menys de 70 cèntims!!!
Un cop acabats de dinar, he tret les cartes i els he explicat el capitalista als amics. No sé si el coneixeu, però tot i no ser gaire difícil l'experiència és un grau en aquest joc, així que els he deixat ben escurats! J
Després que ningú volgués jugar més amb mi -és broma!-, hem tornat cap a casa, creuant la universitat. I enmig del campus vell -més endavant en penjaré fotos, ja que és preciós-, en un parc, em vist un noi tot sol, vestit amb un uniforme com si anés a jugar a futbol -amb botes de tacs i tot!- però enlloc de pilota, amb 5 "Frisbees"! Imagineu-vos el què em pensat: "Pobre xaval, no té amics...". Així que ens hem parat allà, segurs de què si el miràvem durant més de 10 segons ens vindria a saludar. Com no, ha estat tal com havíem pensat. Ha vingut, ens ha dit si volíem provar-ho i ens ha dit si voldríem apuntar-nos al "Club de Frisbee" -un altre dia ja us explicaré això dels clubs. I sí, n'hi ha un de Frisbee- i ens ha donat la seva targeta...
Abans de seguir, un petit aclariment: a Xina, els estrangers han de triar un nom xinès -el meu és el que apareix firmant el blog- que té un significat -des de infinit, a bellesa...-.
Seguim doncs. Doncs res, el noi xinès ens ha donat la seva targeta, amb el seu nom xinès i el seu nom occidental... Sabeu quin és? "Mouseman", en català pur i dur, "Senyor ratolí"!! No sabeu quin riure... Li hem preguntat que qui li havia posat aquest nom -el pots triar o te l'adjudiquen- i ell ens ha contestat, tot orgullós, que havia estat obra seva, que ell ho havia decidit. Total, que mentre rèiem sense parar, ens hem presentat i una amiga meva, per fer-li una broma, va i es presenta com a "Micewoman", és a dir, "Senyora ratolins". No hem pogut parar de riure durant tanta estona, batejant-nos els uns als altres de "Senyor gat", "Senyora trampa per ratolins", etc.
Després d'aquest episodi, cadascú ha anat cap a casa a fer deures, descansar... I ens hem citat a les 17h al camp de futbol de la universitat per jugar a futbol americà. Cal que sabeu una cosa, i és que un dels meus amics era jugador de futbol americà, concretament line-backer -o quelcom similar- a la tercera millor universitat -en quant a nivell en football- dels EUA. Ja us el podeu imaginar, tot múscul... qualsevol li diu quelcom! Per sort, m'ha tocat jugar al seu equip i hem guanyat. Tot i que no sense patiment... sobretot per part meva, quan fent-me l'"heroi" he saltat a per una pilota amb un parell de russos... Quin aterratge tan perfecte i còmode han tingut ells: sobre el meu estómac!! He tingut la sensació que em moria, i durant una estona no he pogut respirar però m'he acabat recuperant perfectament i he seguit jugant. Si és que, el que ha de fer un per impressionar una noia... ;)
Després del partit, cap a casa, una bona dutxa i aquí em teniu ara, escrivint mentre menjo un bol d'arròs, com un xinès autèntic! Però hauré de deixar la descripció de l'apartament per demà ja que avui torno a tenir sessió de cine a casa amb uns amics. Com podeu constatar, a Xina no es para mai! I com ho estic gaudint...
Doncs res, demà segueixo! Una abraçada a tots i totes!!
mmmmmmm dumplings!
ResponElimina