dimecres, 21 de setembre del 2011

Oh God, am I really gonna live here?

Tip d'arròs i amb una cervesa ben fresqueta a la mà (és l'única qualitat que en puc ressaltar, gràcies al poder refrigerant de la meva nevera, ja que en quant a gust la cervesa xinesa... és aigua!), aquí em torneu a tenir!
On ho vaig deixar ahir? Ah sí, amb la troballa de l'apartament "perfecte"! Abans de seguir, m'agradaria explicar-vos una cosa que em vaig oblidar ahir: tant a Suzhou com a Shanghai, les cases es troben en blocs residencials (blocs de pisos, tots iguals, amb una balla que en rodeja el perímetre, amb una sola entrada i amb seguretat privada/pública). Ho sé, en aquests moments probablement molts de vosaltres us em deveu estar imaginant en un complex residencial d'aquells de pel·lícula: blocs de gratacels tots iguals, molt ben cuidats, amb el jardí i la piscina entremig... No estaria malament eh? Però Hollywood és Hollywood, i això és Xina!
Què tal si canviem el gènere de la pel·lícula i penseu en la típica de presos? Aquelles presons tan maques... la pintura de les parets (o les parets directament) caient-se, amb una selva descuidada per jardí, les parets amb filferro per sobre, la brossa tirada pel carrer, etc. Si heu aconseguit imaginar-vos, afegiu-me a mi (amb bigoti!) a la imatge i tindreu un retrat del barri on visc!!
Fora bromes, he de reconèixer que buscar pis va ser tota una aventura: em van portar per uns barris als quals no hagués entrat mai en la vida per voluntat pròpia, on cada 10 segons una moto tocava el clàxon perquè m'apartés (podia triar entre apartar-me o ser atropellat), on més que jardins hi havia matolls creixent fora de control, el terra estava mal pavimentat (si hi havia sort) o directament era de terra, els cables del corrent tirats pel terra o enganxats de qualsevol manera a les parets, etc. Us en feu una imatge? Penseu en "La Mina" i us hi aproximareu..
Al final, em vaig decidir per un apartament d'una habitació, l'única avantatge del qual és que es troba a 6 minuts (al principi creia que eren 5, però sempre arribava tard a classe...) de classe. Ho sé, és greu arribar tard vivint a 6 minuts, però que aixequi la mà (o deixi un comentari) qui em conegui per la meva puntualitat! ;)
Aquí us passo algunes fotos de l'exterior de l'apartament (no en tinc de l'interior encara, però demanaré una màquina de fotos i les passo tan aviat com pugui).

 Què, no sembla el lloc més acollidor oi? I això que aquestes fotos les vaig fer un dia que feia un Sol espectacular! Imagineu-vos-ho de nit (no hi ha faroles) o un dia que faci núvol...
I que dir de les precioses reixes que adornen les finestres de casa meva (el 1r pis de la casa a l'esquerra). Que brillants eh? Em van dir que no em preocupés, que només era per evitar que possibles lladres m'entressin per la finestra... Se'ls deu donar molt bé això d'escalar aquí!


I aquí podeu veure la superhiperacollidora porta d'entrada al meu bloc. Ben nova, neta... Ah sí, i no tanca! Imagineu-vos la gràcia que em va fer quan em van dir: "Les reixes de la finestra? Són per evitar que t'entrin a robar. Ah sí, abans que m'oblidi, la porta d'entrada no tanca...". Així que vaig arribar a una conclusió: Els lladres xinesos deuen ser inútils, buscant sempre el camí més complicat...
I aquestes són les meravelloses escales que pugen fins al meu pis. Sabeu què és això blanc? La publicitat aquí funciona de forma diferent a Europa... No són gaire/gens creatius, així que per anunciar-se van amb pintura i un pinzell, i als esglaons dels blocs i pinten el seu número de telèfon i el servei que ofereixen. Ho hauríem d'implantar a Europa no?
I per últim, en aquesta podeu veure els fabulosos cables elèctrics penjats de qualsevol manera a la paret... I just davant de la porta que apareix hi ha el meu apartament (és a dir, a l'altra banda de la paret de l'esquerra).








Us he de deixar, que vaig començar a escriure l'entrada ahir però em van trucar per anar a la festa d'aniversari d'una noia mexicana que no coneixia de res... i jo, per suposat, m'hi vaig apuntar!! I res, l'estic acabant ara, de nou amb un cafè instantani (l'hi estic agafant el gustillo!) al costat, a punt per marxar cap a classe en menys d'una hora! Que aquí són les 7:30 del matí!
Doncs res, a la tarda continuaré amb la descripció de l'apartament, encara que no desentona gaire amb l'exterior, així que ja us en podeu anar fent una imatge prèvia, que segur que no desentonarà gaire... Però està a 6 minuts de la universitat!! Cal ser optimistes!!! :)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada