Welcome to Suzhou!

Després de la sessió de cine a casa d'ahir a la nit, i de les classes de xinès d'aquest matí, aquí torno a ser. Abans de seguir amb la història vull aclarir un parell de coses:

1. Heu de veure "Malditos Bastardos" en xinès! Sentir a en Brad Pitt parlant en xinès (i no entendre res...) no té comparació!
2. Fotos meves amb bigoti? Dubto que n'aparegui cap... És que el govern xinès ho censura tot! :) I més una foto meva amb bigoti, si es fes pública ningú es voldria acostar a menys de 1.000 km de Xina!

Un cop dit això, seguim amb la història.

Com us deia ahir, Shanghai em va xocar molt, però al ser-hi només durant els 2 primers dies, no m'acabava de creure on estava i conseqüentment no ho vaig acabar de gaudir... Durant aquests dos dies em van cuidar uns amics, que em van portar a "fer el guiri". Tot i la espectacularitat dels grans gratacels, he de dir que no la vaig trobar pas encantadora: era una ciutat molt desenvolupada, on tot era molt nou però alhora igual. Vaig trobar a faltar una part antiga, històrica: no sé si vaig ser jo que vaig fer poc turisme o és que no en té (aviat ho descobriré, perquè amb els amics ens hi volem escapar un cap de setmana!).

I al cap de dos dies a Shanghai, cap al meu destí final... SUZHOU! M'hi va acompanyar l'Ángela, una amiga xinesa originària d'aquesta ciutat.
Abans de seguir, m'agradaria fer-vos una petita introducció a Suzhou.

• A Shanghai, quan vaig preguntar sobre Suzhou, em van dir que me n'anava al "countryside", al camp. Doncs resulta que Suzhou té 8 milions d'habitants (com Londres, que és la ciutat més gran d'Europa) i està dividida en tres barris: el SIP (Suzhou Industrial Park), el downtown (casc antic) i un tercer barri, a l'oest, del qual no conec el nom. 
• A Xina existeix un refrany que diu: "Existeix un paradís al cel. A la Terra també: Suzhou i Hangzhou". 
• Suzhou també es coneix com: "La Venècia d'Orient". Per què? El motiu és que es troba al costat d'un llac, i la ciutat està plena de canals, especialment en el casc antic, on es van construir fa segles per a actuar com a muralla envers possibles atacs.

Doncs bé, vaig arribar a Suzhou un dimecres abans de les 9h del matí, després d'haver-me hagut de despertar a les 6h per poder agafar un tren a les 8h (a 311km/h vam tardar 38 minuts a arribar). Durant el trajecte en tren, mirant per la finestra la meva sensació va ser que no havíem abandonat Shanghai en cap moment. Durant tot el trajecte no vaig deixar de veure edificis, gratacels, fàbriques...
I la meva primera impressió? He de reconèixer que en aquells moments estava ben atemorit, pensant: "On m'he posat?? Per què m'he de complicar la vida d'aquesta manera?? Definitivament, sóc masoquista..." però almenys el primer que em va venir al cap quan vaig baixar del tren va ser: "Almenys fa menys xafogor que a Shanghai!".
I de l'estació, directes a l'hotel a deixar la maleta (i la meva inseparable motxilla Element) i d'allà a (atenció amb la llista, tot el que vam arribar a fer en unes 10 hores):

1. Fer-me un mòbil xinès.
2. Registrar-me a la universitat.
3. Obrir un compte bancari.
4. Minitour turístic per la ciutat, per conèixer els llocs importants (en quant a utilitat).
5. Buscar (i trobar!) pis: aquest apartat mereix una menció especial. Després de registrar-me a la universitat, vam anar a visitar la residència d'estudiants... però ja amb prejudicis, ja que tant l'Àngela com la coordinadora d'alumnes estrangers em van recomanar buscar un pis fora del campus. Un cop vistes les instal·lacions, jo també ho vaig creure oportú.
   Així que vam anar a una immobiliària. I dit i fet, els vam explicar (bé, l'Àngela ho va fer) el que buscava i al cap de 10 minuts ja estàvem caminant per la ciutat, a més de 30ºC i amb un Sol infernal, d'un pis a l'altre, veient les diferents alternatives que hi havia prop de la universitat. I després de visitar-ne 5 o 6, em vaig decantar per l'últim: un petit apartament de 58m2, a 5 minuts caminant de classe (al costat de la uni, però és que el campus d'aquesta és immens). I res, a continuació vaig perdre més de 3 hores per firmar el contracte, ja que no podia treure diners amb la Visa, volia conèixer exactament què deia el contracte (escrit amb caràcters xinesos, com no)...

Un cop acabats tots aquests tràmits, completament exhaust, vam anar a sopar un bon entrecot de vedella al pebre (ben picant, com tota la cuina xinesa) i després cap a l'hotel, a descansar, per fi. I aquí l'Àngela em va abandonar definitivament, a la meva sort, després de 3 dies en què havia estat la meva sombra.
I sabeu què em va passar pel cap en aquells moments? Que estava mort... si havia après alguna cosa de Suzhou durant aquell dia és que NINGÚ, ABSOLUTAMENT NINGÚ, PARLA ANGLÈS. Així que les meves expectatives per als propers dies no eren molt esperançadores, la veritat...

Demà segueixo, que me'n vaig a jugar a gatorball! Un dia d'aquests ja us explicaré en què consisteix, és ben divertit!

PS: Marc, he vingut a Xina a estudiar xinès i a veure les perspectives laborals que hi ha aquí per a algú amb la meva formació. Xina és el present i el futur, així que vull comprovar si som compatibles!