Last Stop: WUYISHAN!

Hola a todos! Después de un día distraído, con una buena ración de deporte -primero gimnasio y luego un partido de fútbol con unos chinos, rusos, americanos... vaya mezcla!- y una buena -y barata!- cena con los amigos, vuelvo a estar aquí, al pie del cañón. Volvamos con el viaje...

Aunque hoy no pienso escribir mucho. Y no porque no esté motivado pero es que, como todos sabéis, una imagen vale más que mil palabras. Y este es el caso de WuYiShan...

De todas formas, primero os contaré un poco lo que hicimos. Llegamos a las 7 de la mañana, malolientes y sucios después de una larga travesía en tren y allí, y nos fuimos directos al hotel. Por cierto, estaba completamente vacío -un hotel preparado para albergar a cientos de personas- y nuestras habitaciones ya estaban listas. Así pues, una buena ducha y una cabezadita, que necesitábamos recargar energías para el paseo que nos esperaba por la tarde...

Una vez ya recuperados y bien alimentados -comimos en un restaurante del pueblo, dónde todo el mundo nos miraba-, fuimos para las montañas. Cogimos un bus que nos dejó en medio de una carretera, en un sitio donde no se vislumbraba ninguna entrada -o camino transitable- a un parque ni nada por el estilo... Pero conseguimos encontrarla -después de seguir la carretera por donde había seguido el autobús- y nos quedamos sin palabras. ¡Qué naturaleza! Era simplemente impresionante -y eso que el tiempo no acompañaba-: los árboles de un verde tan increíble, un río corriendo por entre las montañas, paredes lisas de más de 100 metros...

Así que nos dispusimos a "escalar" -en China, escalar significa subir miles de escalones- una de las montañas. Fue duro, pero a la vez muy divertido y valió la pena. Aquí os dejo algunas de las fotos...

Y esto es todo por hoy, que se me ha hecho tarde. Espero que hayáis comenzado la semana con buen pie! Y escribidme de vez en cuando... Un abrazo!

PS: Las dos primeras fotos son de Xiamen: la primera, un café que me dejó sin palabras: ese dibujo es de película! Y en la segunda podéis ver a todo el grupo en la isla de Gulangyu!

Let's go to WuYiShan!

Hi everyone! After a long, funny and exhausting weekend, I am back!! As I told you, on Friday I went to a custom party -although I wasn't invited-. And my custom? I thought that the term custom was a joke, so I just borrowed a black bathrobe from a friend, and a fan from another. I guess you are all thinking: and what was I supposed to be? Honestly: No f**king idea, but was funny and the people said I looked quite creepy! So I "dressed up" and went to the restaurant. Oh my god, you can't imagine how the people was dressed up! From pharaohs to priest, including angels, Dexter -from the TV show-... So I was quite ashamed about my outfit when I got there. However, everyone accepted that although strange, I was creepy and original! We had a great night!

And yesterday I had another birthday party. This time, I was invited to it and, luckily, there was no need to wear customs...

The birthday girl was Kris, from France. She, together with his boyfriend Jo, were the first people I met when I arrived to Suzhou, and since then we're great friends. For dinner, we went to a Tepanyaki, a Japanese restaurant in which, for a fix price -around 15€- you can eat and drink as much as you want. We stayed there for hours, eating a lot -it was delicious-! And do you guess what we ended up doing? A napkin war! The reason? There is none, but as soon as someone threw the first napkin, it was impossible to stop it. And it was really funny -imagine the feeling of getting a napkin, smelling like seafood and other stuff, in your face-... Afterwards, we went out to a club by the lake.

And today was a non-stop day! I woke up, had breakfast while reading the sport's newspapers while I drink a couple coffees -it's already a ritual, I can't live without it- and then, went to the gym. Once I was done with the gym, I got a text message telling me that today there was Kungfu class... and as I am masochist -the stretching hurt so much- I assisted! And I just got back home from it. I just want to relax and recover...

Anyway, let's go back to the story of my trip to the south of this huge country!

We spent Wednesday's night in Xiamen, sharing two double rooms among 7 people -I had already forgotten the feeling of sleeping in a bed...- and on Thursday morning, after packing everything and leaving it in the lockers of the train station, we went sightseeing. Xiamen is famous because it's an island and has a great weather, but apart from that it also has a nice Buddhist temple and, just 5 minutes by ferry, there is a really small but cute island called Gulangyu. So we spent the morning visiting both things:

First, the temple. You should visit, at least once in your life, one of these temples. It's not just a temple, but it's surrounded by amazingly big gardens with lakes, pagodas, etc. And it's so full of people...

And after the visit to the temple, we took a ferry and went to Gulangyu. I must say I was a little disappointed with it. You know what impressed my more? The views of Xiamen: there was a row of skyscrapers just by the sea... incredible! But the island itself was too touristic, the streets were just full of souvenir shops and restaurants, and it was too crowded. However, we stayed there until the afternoon, walking around and stopping in a really nice colonial house which had been turned into a coffee shop.

Then, at 6, we had to go to the train station as that day we were going to take a train to WuYiShan, a natural park in the south of Xiamen. Anyone wants to guess how long did the train trip last? 13 hours!! Luckily, we could find hard bed tickets, and so we could sleep a bit during the night. And it was an experience, sleeping in litters of three and surrounded by Chinese people. We survived, and around 8 o'clock in the morning we arrived to our destiny...

As everyday, I don't have more time to write as I still have some things to do before tomorrow. I hope you all had a great weekend!! Take care!

Swimming in the chinese sea!

 Bona tarda a tots! Torno a ser aquí, després de 3 hores de xinès, seguides de 3 hores d'intercanvi lingüístic. He quedat amb una noia xinesa per ensenyar-li castellà i ella, a canvi, m'ha ensenyat xinès. No està pas malament eh? Un dia ben complet, i no s'acaba pas aquí! En menys d'una hora marxo a una festa de disfresses-aniversari, a la qual no he estat invitat -no conec a la noia- però m'hi penso presentar de totes maneres amb un grup d'amics! Ja és la segona festa d'aniversari a la que vaig sense estar invitat! Però no passa res, segur que li cauré bé!! :) I la disfressa? Encara tinc una hora per improvitzar alguna cosa...

Seguim amb Xiamen doncs!

El dimecres el vam passar tot allà, fent turisme. Després d'una nit en què dormir més aviat poc -contra tot pronòstic, el terra no era pas tou!- se'ns va plantejar el conflicte de què fer: buscar hotel, dormir a la platja o anar a alguna altra ciutat? Al final vam aconseguir dues habitacions dobles a l'hotel on estàvem -podria dormir en un llit!- així que no ens vam haver de preocupar més i vam marxar a dinar -eren gairebé migdia-. I sabeu on vam anar? Al ser una illa, Xiamen és “famosa” pel seu peix. Així doncs, vam anar a un restaurant de peix. I endevineu com era el menú? Doncs hi havia tot de peixeres, amb tots els peixos que et puguis imaginar -des d'anguiles a uns que semblaven taurons, passant per marisc- i els preus, i tu triaves el que volies i el mataven davant teu. Però com era d'esperar, gaire econòmic no era... Després d'una estona de negociació, vam aconseguir un bon preu i ens van pescar el peix. Només veure'l, un amic meu va demanar al noi del restaurant si el podia matar ell... -atenció, no vull ferir sensibilitats així que si no voleu saber com mor el peix, salteu al següent pàrraf!- i la resposta va ser, òbviament, sí! Total, li va donar un pal-bat de beisbol i li va dir que quan ell tirés el peix al terra, li fes un cop sec al cap. I no cal que doni més detalls o la PETA em clausurarà el blog...

I res, tot seguit a menjar peix i marisc ben fresc, per uns 8€ per persona! Quin dinar... Aquí teniu una foto.

I després de dinar, què millor que un bona migdiada a la platja? Res! Per tant, cap a la sorra vam anar. Però no es pot anar a la platja i no banyar-se al mar, així que només arribar, després que unes xineses em demanessin de fer-se una foto amb mi :D, vaig anar a comprar un banyador. En vaig trobar un, tipus boxer, per 2€... I ja us podeu imaginar com era. Per no ferir sensibilitats -de nou- no en penjaré cap foto, només dic que no vam poder parar de riure i que tothom em mirava. Així que directe cap a l'aigua s'ha dit! Només hi havia 2 persones banyant-se -serà perquè estava bruta, o contaminada?- però nosaltres ens ho vam passar molt bé, i jo no em podia quedar sense el meu bany al mar de Xina.

A continuació, i després d'una ràpida visita a una fortalesa que estava sobre un turó -ben mona ella!- ens vam dirigir cap a l'hotel, perquè temíem que si no ens dutxàvem se'ns comencés a caure la pell a tires... Per cert, com vaig gaudir d'aquella dutxa...

I tot seguit, cap a la Universitat -increïble, hauria d'haver anat a Xiamen i no pas a Suzhou- a sopar, amb una amiga de la Claudia, una de les companyes de viatge. Per últim, vam anar a un bar d'estudiants a passar una bona estona: era baratíssim, així que ens vam estar una bona estona jugant, rient, etc etc etc -estalvio detalls per no ferir sensibilitats, per enèsima vegada :)-.

Nois i noies, marxo o faré tard com sempre! Espero que tots passeu un molt bon divendres i demà, MÉS!

Ara sí, cap a Xiamen!

Bon dia a tots! Preparats per seguir amb la història? Som-hi doncs!

Però primer us vull comentar una cosa. La meva flor al cul ha tornat a aparèixer: un amic informàtic m'ha arreglat l'ordinador i ha aconseguit recuperar tot el què hi tenia! Si és que la sort d'en Pol Merino no s'acaba mai!

Anem amb la història del viatge. Ahir em vaig quedar amb la parada sorpresa a Quanzhou, ciutat on els taxistes se't tiren a sobre perquè vagis amb ell i d'hotels de mala mort, com el meu. Aquí teniu una foto de l'entrada de l'hotel, ni un 5 estrelles eh!

Així doncs, el dimarts ens vam llevar tard -necessitàvem recuperar-nos del tren- i ens vam dedicar a fer turisme per Quanzhou. Què té d'especial aquesta ciutat? Tot i ser una ciutat més gran que Barcelona o Madrid -té 6 milions d'habitants-, no és ni capital de província i, sent sincer, no té res d'especial. Un temple budista i una antiga mesquita -de fa 1000 anys, però gens espectacular-. El que sí hi havia eren uns jardins ben macos, així que després de fer una visita ràpida als monuments de la ciutat, vam agafar uns taxi-bici i ens van portar, per 2€/persona, fins a un dels jardins més macos.

Per cert, que tot i ser ben maco i verd, el més divertit del parc és que hi havia un llac on et llogaven inflables... amb motor! Imagineu-vos un donut inflable, amb una cadira a sobre i amb un motor foraborda. A que sona bé? Doncs si a això i sumeu que podíem fer guerra -és a dir, uns “autos de xoque”-, com us quedeu? Va ser senzillament genial! Però cal dir que lo de la guerra ens ho vam treure nosaltres de la màniga -eren de plàstic així que no es podien trencar- i, mentre tots els xinesos que hi havia al parc van venir a la vora de l'estany a mirar-nos, els propietaris dels donuts no paraven de cridar-nos que ens tranquilitzéssim.

I un cop descarregada l'adrenalina, vam agafar un taxi i cap a l'estació, que tocava anar cap a Xiamen. Vam aconseguir bitllets de tren per al cap d'una hora, i poc després de les 6 de la tarda ja ens trobàvem a Xiamen, una ciutat-illa del sud de Xina... però sense hotel! Durant el viatge vam seguir trucant a hotels, però impossible! És el que té anar a un dels destins turístics dels xinesos durant la setmana en què tots fan vacances... Però res, nosaltres creiem en les nostres possibilitats i un cop allà, vam començar a caminar per qui sap on, allunyant-nos de l'estació per trobar hotels més barats. I allò que cap a les 8 del vespre, després de provar un últim hotel -ple, com tots- i quan ja ens estàvem plantejant molt seriosament les opcions d'acampar a la platja o dormir en un karaoke, el recepcionista de l'hotel ens va venir i ens va dir: “Escolteu, només em queda una habitació doble lliure, però si voleu la podeu llogar i us encabiu els 7 allà...”. Haurieu d'haver vist les nostres mirades d'alegria... Les noies volien tirar-se-li a sobre i besar-lo. Per suposat, vam acceptar i vam pujar a l'habitació a deixar les coses i planificar com dormiríem -ni fàcil ni còmode-. Al final, vam decidir que 4 dormissin als llits i 3 al terra -entre ells, jo-. Tot seguit, a sopar un bon bistec i després vam intentar sortir de festa. I dic intentar perquè un cop vam veure els preus dels locals que quedaven a prop de l'hotel -com a Europa-, vam tornar ràpid cap a la nostra habitació, tan acollidora ella.

Però no podiem anar a dormir tan aviat, així que de camí vam comprar unes cervesetes i ens vam passar hores i hores jugant a cartes...

Senyores i senyors, nens i nenes que llegiu aquest blog, m'he d'acomiadar per avui! És tard i ja no em queden energies. Una abraçada a tots i fins demà!!

PS: Per cert, aquí teniu una foto de la famosa "Poker night".

Per fi torno a ser aquí!!

Hola a tots!! Aquí em torneu a tenir, recarregat d'energies després d'unes bones vacances i amb un BIGOTI renovat!!! Però això no és el que us penseu, no m'he passat gairebé dues setmanes de vacances -encara que poc ha faltat!-. Llàstima... No, hi ha dos motius, ben diferents i oposats, que m'han mantingut allunyat de vosaltres durant aquest llarg període de temps:

• Una setmana viatjant per Xina: Quanzhou, Xiamen, Gulanyu i Wuyishan. No està malament eh?
• El meu ordinador va morir: Sí, per primer cop he tingut mala sort -no tot pot ser bona sort. Durant tot el viatge ens ha fet molt bon temps, tot i que les previsions eren de pluja cada dia...-. Vam arribar del viatge el diumenge a les 7 del matí -després d'una tornada irrepetible- així que, després de dormir unes horetes, em vaig posar davant de l'ordinador per llegir el correu i actualitzar el blog. Endevineu què va passar? Un virus em va infectar l'ordinador, eliminant el disc C i amb ell tot el que hi tenia, és a dir, tot! Vaig perdre tots els treballs, les fotos... que tenia a l'ordinador i no havia fet cap back-up! Com podeu imaginar, va ser pitjor que un cop a les parts baixes, però què hi farem, un amic me l'ha arreglat a mitges -d'aquí un parell de setmanes li arribarà el software que falta- i almenys ara ja torno a ser aquí!!
  Abans de seguir amb la història, un consell sobre ordinadors: mai col·loqueu el mòbil en una estanteria sobre l'escriptori! Per què? "Obvi!". Perquè si algú us truca, començarà a vibrar, a moure's fins que caurà ben bé enmig de la pantalla del portàtil, partint-la i obligant-vos a gastar-vos uns 130€ en reparar-la. Fàcil no? A mi, com a qualsevol altre persona d'aquest món, m'ha passat...

Va, no sigueu tímids! Podeu reconèixer que heu trobat a faltar les meves aventures per aquí, que llegiu cada dia abans d'anar a dormir -Charlie, accepta la realitat-... Però avui no podré penjar cap foto ja que abans de descarregar les de la càmera vull aclarir una cosa sobre l'ordinador.

Ara ja sí, he acabat de preparar-me el cafè i ja puc començar amb la història... On ho vaig deixar? Ah sí, amb la incògnita d'on dormiríem, on aniríem, etc. Sí, el viatge no estava pas organitzat! De fet, l'únic que teníem era un bitllet de tren fins a Shanghai i, des d'allà, un altre fins a Xiamen -9 hores!!-. Però ni hotels per cap nit, ni bitllet de tornada ni res de res, que així és més divertit! El tren cap a Shanghai sortia dilluns a les 8:30...

Així doncs, el dilluns vam quedar a les 7 a la universitat per ser a les 7:30 a l'estació, perquè si heu seguit el blog -i si no, a fer-ho! :)- l'anterior tren cap a Shanghai no el vam perdre pels pèls. Aquest cop vam arribar amb temps, gairebé amb una hora d'antelació i ens vam estirar en unes cadires a xerrar. Allà ens teniu, a un grup de 7 guiris - 3 americans, 1 alemanya, 1 suís, 1 italiana i el rei de la festa, jo!- carregats a més no poder, enmig d'un mar de xinesos. Però nosaltres, a la nostra! Vam estar xerrant una estona, vam anar a esmorzar i, de sobte, em vaig il·luminar i vaig dir la frase del segle -prepareu-vos-: "Escolteu, quina hora és?". La resposta, òbvia: "Falta un minut perquè marxi el tren". I nosaltres, després d'haver arribat amb una hora d'antelació, encara estàvem a la sala d'espera! Total que vam començar a cridar-nos els uns als altres allà al mig -alguns havien anat a esmorzar- i vam anar a posar el tiquet a la màquina però ja era massa tard... Havíem perdut el tren!!!! I a Shanghai només teníem una hora per fer el transbord... De totes formes -la sort de ser guiris- vam anar a parlar amb els d'informació a l'estació, que ens van aconseguir bitllets pel següent tren, que venia al cap de 30 minuts... Així doncs, tot i haver perdut un tren després d'esperar gairebé una hora, vam arribar a Shanghai a temps i vam embarcar al següent tren, el tren interminable i mortal -o això pensava jo en aquells moments-: 9 hores assegut! Però anàvem cap a Xiamen!! :-)

Després de 30 minuts, ja havíem convençut a uns quants xinesos perquè ens canviessin el lloc i així podíem estar tots junts i res, ens vam dedicar a buscar en què entretindre'ns. Des de jocs de cartes a fer fotos i riure'ns de qui s'adormia, vam passar una bona estona. I tard, com sempre, vam pensar que encara no teníem hotel per aquella nit! Però teníem la nostra guia Lonely Planet -m'haurien de pagar per fer-los publicitat!-! Que va resultar inútil: tots els hotels estaven reservats -o no tenien lloc per a tots-.

PS: he rebut missatges que no es poden publicar comentaris. Ara hi donaré un cop d'ull així que proveu de comentar avui, a veure si aconsegueixo solucionar-ho! Ja ens veiem acampant a la platja -sense tendes d'acampada- o llogant una sala d'un karaoke fins les 6 del matí i dormit allà -sí, se'ns van ocórrer totes les alternatives que existeixen- fins que al final vam veure la llum: per què no ens baixàvem en alguna ciutat abans d'arribar a Xiamen? Després de trucar a alguns hotels, en vam trobar una a Quanzhou, que està a 45 minuts de Xiamen, i allà vam parar. El nostre estat després de més de 8 hores de tren? Lamentable: amb mal de coll, morts de gana, al·lèrgics als cacauets -va ser l'únic que vam menjar al tren-... i on vam anar en primer lloc? Doncs després de lliurar-nos d'un mar de taxistes que ens perseguien oferint portar-nos a l'hotel per diferents preus -tots exagerats. Potser es notava que no érem natius...- vam acabar sopant al McDonald's de l'estació! Mai havia tastat una hamburguesa tan bona i reconfortant -segon anunci. Realment els demanaré que em paguin...-. I res, després vam ocupar un autobús -en sentit literal, ocupar! Entre nosaltres i maletes no vam deixar cap espai lliure al darrere- que, durant més d'una hora, ens va va passejar per la ciutat mentre nosaltres cantàvem, simulàvem relacions homosexuals per escandalitzar als xinesos -que bona gent som!-... en resum, entreteníem a tothom! Al final, vam arribar al "hostel". Algú de vosaltres a vist "Hostel"? Jo no, les pel·lícules de por no són lo meu -aquí teniu una revelació ben íntima!- però en opinió dels meus amics, aquell lloc s'assemblava bastant al de la pel·lícula. Tan bon punt pugui, penjo fotos!

De totes formes, un llit és un llit! Vam descarregar les maletes i vam anar a passejar per la ciutat i després a prendre quelcom mentre jugàvem a un joc xinès de daus. Ben divertit! Però l'endemà ens esperava un dia dur -visita per la ciutat, tren a Xiamen i cerca d'hotel- i no vam tornar tard.

Segueixo demà, que tinc deures de xinès i encara no els he fet! I això d'escriure amb caràcters requereix el seu temps! Per cert, una notícia per a tots: al final em quedo tot l'any estudiant xinès! Per què? Crec que amb un any puc arribar a un nivell bàsic que em permeti entendre'm amb els xinesos, i ara és temps d'estudiar i formar-me. De totes formes, l'11 de gener torno a casa -i us vull veure a tots! Així que a reservar-vos dies per mi- i m'hi estaré un mes, que el segon semestre no comença fins a finals de febrer.

Així doncs, m'acomiado fins demà, que seguiré amb les meves aventures -ja s'han acabat les desventures del viatge- pel sud de Xina. Una abraçada a tots!!

Xiamen, here we come!

M'acabo d'aixecar, preparar la maleta -com sempre, a l'últim moment- i m'estic prenent el cafè abans de sortir cap a l'estació, que avui m'espera un di dur: 38 minuts de tren fins a Shanghai i, des d'allà, 9 hores de tren fins a Xiamen. Serà divertit...
Per cert, sobre l'allotjament al final hem decidit buscar-nos la vida un cop arribem allà. No s'espera el millor temps així que vam pensar que acampar podia no ser una bona idea.
Doncs res, només us volia comentar això. Marxo o faré tard! Espero que tots passeu una gran setmana. Quan torni a ser per aquí actualitzo el blog amb els detalls del viatge!!

Poker night and... Holidays!!

Bon dia a tots!! Ahir vaig decidir no sortir, que necessitava un dia de descans, així que aquí em teniu: a les 10 del matí, acabat de sortir de la dutxa i amb el meu preciós cafè -realment no sobreviuria sense ell-. Ho sé, és un Nescafé però, al no haver-hi més opcions, a mi em sap a glòria -Charlie, tu que sempre em corregeixes, això de "em sap a glòria", què n'opines?-. I els plans per avui? Jo volia dedicar aquest cap de setmana a fer turisme... imagineu què a passat no? Per "primer" cop en la meva vida he tingut mala sort... i ha plogut! Però pitjor s'ho hauran pres els xinesos, ja que ahir era el seu dia nacional... i es va passar el dia plovent! Però creieu que quelcom tan fútil com el temps pot desanimar als habitants d'aquestes terres inhòspites? Doncs no! De fet, des de ben aviat pel matí fins a la nit, no van parar de llençar focs artificials. I avui segueixen! Jo que volia descansar...

I per què volia descansar? Recordeu la "men's night"! Va ser senzillament genial! Vam quedar a les 7 al pis d'un amic, per fer unes partides de pòquer. Per cert, no us podeu imaginar el que ens va costar trobar una baralla de cartes aquí! Vam voltar per tota la ciutat durant dos dies, sense èxit, i tot just el mateix divendres a les 5 de la tarda, després d'haver fet un partit de futbol i quan ja havíem dit a tothom que hauríem de canviar el tema de la nit, vam anar al supermercat de la universitat a comprar aigua i allà les vam trobar! De totes formes, el que no vam aconseguir van ser fitxes -posats a fer-ho, fem-ho bé- i ens vam haver de conformar amb pedretes blanques i negres... Però tornàvem a tenir Poker Night! I jo em vaig vestir per a l'ocasió, amb americana i ulleres de sol. Tot per intimidar als contrincants...

Així doncs, allà ens teniu, 5 nois asseguts en una taula, amb la nostra copa de vi i jugant-nos pedretes. Quin bon panorama no? La partida no va començar precisament bé per mi... de fet, quan portàvem poc més de mitja hora jugant jo ja tenia peu i mig al carrer -anava a ser el primer eliminat- però llavors va aparèixer la meva més que famosa "flor al cul" -suposo que allà em vaig deixar tota la sort i d'aquí que després plogués- i vaig guanyar unes quantes mans de forma consecutiva, passant d'estar gairebé fora a liderar la partida. I així durant més de 3 hores, fins que al final només vam quedar tres a la taula: un gal·lès anomenat John; en Todd, l'americà; i jo, el de les ulleres de Sol. I l'ordre de guanys també era aquest: jo ja tornava a estar amb gairebé els dos peus fora de la taula, ja que els altres em doblaven i triplicaven les fitxes, i la small blind i la big blind ja eren molt elevades. I de fet els únics que guanyaven eren el primer i el segon, així que si acabava tercer no hauria servit de res la resistència. Però allà em va tornar a acompanyar la sort: els que havien estat eliminats ja estaven cansats de mirar com jugàvem, així que ens van posar un límit: o apareixia un guanyador en les pròximes cinc mans o ens ho jugàvem tot a un all-in. En aquells moments va aparèixer la meva ment calculadora: l'única opció que tenia era aguantar fins al final, fins la cinquena ronda. I així ho vaig fer, aconseguint acabar en segona posició! I tot orgullós! :D De Suzhou a "Las Vegas" jo.. I res, després vam sortir una estona.

Per aquest motiu vaig decidir fer un cap de setmana "perro": menjar, sofà i una mica d'exercici físic. D'aquí una hora, emperò, he quedat amb els amics per decidir què fem demà. Us poso en situació: aquesta setmana és festiva a Xina així que amb els amics vam decidir marxar de viatge. Fa setmanes que ho parlàvem, però fins tot just dimarts passat no vam escollir el destí: Xiamen. Vam comprar el bitllet de tren sense problemes -més que les 9 hores de viatge, serà "divertit"...- i després, a buscar hotel. No cal que us expliqui què ha passat oi? Tot està ple, no hi ha habitacions lliures enlloc. Conseqüentment, avui hem de decidir què fem. Hi ha dues opcions:

1. Arribar allà amb l'esperança de trobar algun hostal barat amb places disponibles.
2. Comprar tendes de campanya i sacs de dormir i acampar a la platja -es pot-! Aquesta és l'opció més probable i factible, ja que no només es barata sinó que també molt divertida. A més, ja tindríem el material per marxar, de tant en tant, d'acampada.

De totes maneres, res està decidit encara. Vosaltres què n'opineu? Quina opció us atrau més?

He de marxar! Quan torni ja us explicaré què hem decidit. Espero que tots estigueu passant un gran cap de setmana. Per cert, recordeu d'enviar-me algun mail de tant en tant! Que vosaltres ho sabeu tot de mi però jo no sé res de vosaltres! Ale doncs, una abraçada a tots!